ÊÀÒÀËÀÍ / ÊÓÐÑ
| Lliçó 64 (seixanta-quatre) | Lección 64 | |
| Arquitectura i arts decoratives | Arquitectura y artes decorativas | |
| 1 | Es pot parlar d'una tradició catalana de la forja des de l'Edat Mitjana. En la farga hom forjava un metall que conservà la seva anomenada fins al segle divuit. El menestral que treballava el ferro, el ferrer, molt aviat s'agrupà iniciant l'especialització dels gremis metal·lúrgics que foren dels primers en organitzar-se incloent els diferents oficis de : serrallers o manyans, argenters, calderers, ganiveters i claveters. |
Se puede hablar de una tradición catalana de la herrería desde la Edad Media. En la fragua se forjaba un metal que conservó su fama hasta el siglo 18. El menestral que trabajaba el hierro, el herrero, pronto se agrupó iniciando la especialización de los gremios metalúrgicos que fueron los primeros en organizarse incluyendo los diferentes oficios de : cerrajeros, plateros, caldereros, cuchilleros y claveteros. |
| 2 | Amb el moviment de la Renaixença, en descobrir llur passat medieval i la seva riquesa, els catalans remarcaren alhora les creacions de ferro que acompanyaven la majoria de les manifestacions artístiques catalanes. El retrobament dels gremis i de les artesanies es féu aviat reivindicació política. Aquesta riquesa de l'artesania del ferro permeté a Santiago Rusiñol d'aplegar una prodigiosa col·lecció de ferros catalans a la seva casa de Sitges,« Mar i Cel» del Cau Ferrat. |
Con el movimiento de la «Renaixença» al descubrir su pasado medioeval y su riqueza, los catalanes notaron al mismo tiempo las creaciones de hierro forjado que acompañaban la mayoría de las manifestaciones artísticas catalanas. La vuelta a los gremios y a la artesanía pronto se hizo reivindicación política. Esta riqueza de la artesanía del hierro le permitió a Santiago Rusiñol reunir una prodigiosa colección de hierros catalanes en su casa de Sitges « Mar i Cel» del Cau Ferrat. |
| 3 | Car el corrent modernista que es desenvolupà amb predilecció dins l'àmbit català no debia manifestar-se tant sols en el domini de les lletres. Manifestà una inquietud per a totes les arts. Incloent-se en el corrent europeu del « Modern Style », Barcelona té mostres de cases amb ferros forjats i l'arquitectura de les quals palesa l'interés per a les recerques formals dels artistes catalans. | En efecto la corriente modernista que se desarrolló con predilección en el ámbito catalán no sólo debía manifestarse en las letras. Manifestó una inquietud por todas las artes. Incluyéndose en la corriente europea del «Modern Style» Barcelona tiene muestras de casas con hierros forjados y cuya arquitectura patentiza el interés por las investigaciones de forma de los artistas catalanes. |
| 4 | Entre els nombrosos artistes que participaren d'aquest desenvolupament convindria d'anomenar una munió de noms adés d'arquitectes, adés d'escultors, que, rebutjant el conreu d'una sola especialització vulgueren integrar en l'expressió del seu art totes les possibilitats obertes per les arts decoratives. Es vinculaven així ensems amb la revitalització de les velles artesanies a Catalunya i amb el moviment artístic europeu que intentava assimilar la tecnologia desenvolupada pels enginyers (2). | Entre los numerosos artistas que participaron de este desarrollo convendría mencionar una multitud de nombres sea de arquitectos sea de escultores, que renunciando a la práctica de una sola especialidad quisieron integrar en la expresión de su arte todas las posibilidades abiertas por las artes decorativas. Así se vinculaban al mismo tiempo con la revitalización de las viejas artesanías en Cataluña y con el movimiento artístico europeo que intentaba asimilar la tecnología desarrollada por los ingenieros. |
| 5 | Una de les figures més rellevants fóra la de Lluís Domènech i Montaner, considerat com una de les màximes figures del modernisme mundial. Eminent arquetip del català d'aquelles darreries del segle XIX, fou arquitecte, historiador, polític i periodista, activitats que sabé conrear sense desprendre's de la seva tasca d'investigador que demostra una voluntat de teorització del seu art. | Una de las figuras más relevantes sería la de Luís Domènech i Montaner, considerado como una de las figuras máximas del modernismo mundial. Arquetipo eminente del catalán de finales del siglo XIX, fue arquitecto, historiador, político y periodista, actividades que supo practicar sin deshacerse de su labor de investigador que demuestra su voluntad de teorizar su arte. |
| 6 | Fou dels qui aprovaren les Bases de Manresa el 1893, membre de la Lliga Regionalista (3) de tendència conservadora se'n separà per fundar « El poble Català», que esdevindrà l'òrgan de l'Esquerra Catalana (3). El seu interés per les arts decoratives pot explicar l'abundor de l'estil floral en les seves obres arquitectòniques com són el Palau de la Música catalana i l'Hospital Sant Pau de Barcelona entre moltes altres. | Fue de los que aprobaron las Bases de Manresa el año 1893, miembro de la Lliga Regionalista de tendencia conservadora se separó de ella para fundar « El pueblo catalán » que llegará a ser el órgano de la Esquerra Catalana. Su interés por las artes decorativas puede explicar la abundancia del estilo floral en sus obras arquitectónicas como el Palacio de la Música catalana y el Hospital San Pablo de Barcelona entre muchas otras. |
| 7 | Altre prohom de l'arquitectura catalana, rebutjat o admirat però sempre amb passió, Antoni Gaudi té fama de genialitat. Nascut en una família de calderers sempre reivindicà el seu lligam amb el treball de la forja. En molts d'aspectes també és representatiu de l'ambient de la seva època ja que pogué realitzar les seves obres més notables mercès al mecenatge del comte Güell (4). | Otro prohombre de la arquitectura catalana, rechazado o admirado pero siempre con pasión A. Gaudí tiene fama de genialidad. Nacido en una familia de caldereros siempre reivindicó su relación con el trabajo de la fragua. En muchos aspectos también es representativo del ambiente de su época puesto que pudo realizar sus obras más notables merced al mecenas conde Güell. |
| 8 | Barcelona s'enorgulleix avui de les proves prodigioses del seu art, en les quals transparenta la seva inquietud mística (La Pedrera, el Parc Güell). Intentà comunicar a la pedra la seva voluntat de perfecció afegint a un intens simbolisme religiós, palesat en el temple de la Sagrada Família, un profund catalanisme que mai no es desmentí. | Barcelona se enorgullece hoy de las pruebas prodigiosas de su arte en las que transparenta su inquietud mística (La Pedrera, el parque Güell). Intentó comunicar a la piedra su voluntad de perfección añadiendo a un intenso simbolismo religioso, patente en el templo de la Sagrada Familia, un profundo catalanismo que nunca se desmintió. |
| 9 | Cal remarcar també la producció dels escultors catalans. Com els arquitectes treballen materials diferents i incorporen en llurs obres les noves tendències el coneixement de les quals els fou facilitat per les seves recerques. No podem esmentar, en tant poc espai tots els noms, totes les obres, recordem però en Josep Llimona i Bruguera l'obra més popular del qual són els nus femenins però que també fou col·laborador de Gaudí pel rosari monumental de Montserrat. | Cabe notar también la producción de los escultores catalanes. Como los arquitectos trabajan materiales diferentes e incorporan en sus obras las nuevas tendencias cuyo conocimiento les ha sido facilitado por sus investigaciones. No podemos citar, en tan poco espacio, todos los nombres, todas las obras, recordemos pero a J. Llimona i Bruguera cuya obra más popular son los desnudos femeninos y que también fue colaborador de Gaudí para el Rosario monumental de Montserrat. |
| 10 |
D'una família de ferrers Pau Gargallo treballà el ferro
tant com el coure. Decorà l'interior del Palau de la Música Catalana de
Barcelona. Com els seus contemporanis, entre els quals destacarem Juli
González Pellicer, efectuà nombroses estades a París i romangué
impressionat per l'obra de Picasso. L'impacte dels moviments
surrealistes o cubistes és fa evident en llurs obres. Ells i els seus capdavanters mantingueren un lligam amb la tradició catalana sia mitjançant la tècnica sia a través del tema. En aquest sentit és impressionant la noblesa, l'altivesa i l'aspecte senyorívol de la «Montserrat» gran escultura de González, projecció gràfica de la dona catalana, la Ben Plantada.. |
De una familia de herreros Pau Gargallo trabajó tanto
el hierro como el cobre. Decoró el interior del Palacio de la Música
Catalana de Barcelona. Como sus contemporáneos entre los que
destacaremos a J. González Pellicer, efectuó numerosas temporadas en
París y quedó impresionado por la obra de Picasso. Se hace evidente en
sus obras el impacto de los movimientos surrealistas o cubistas. Ellos y sus predecesores mantuvieron una relación con la tradición catalana sea mediante la técnica sea a través del tema. En este sentido es impresionante la nobleza, la altivez y el aspecto señoril de la «Montserrat» gran escultura de González, proyección gráfica de la mujer catalana, la Bien Plantada... |
| 11 | Actualment segueixen les recerques dins el camp de l'arquitectura a Barcelona. El col·legi d'arquitectes de Catalunya i Balears que ha representat un paper cívic important ho palesa a bastament. Qualsevol (5) revista d'arquitectura demostra la qualitat i el nombre de les recerques realitzades alhora que el coneixement dels moviments foranis. Esmentem les obres d'un Oriol Bohigas, capdavanter des del 1965 del grup d'arquitectes joves anomenat Escola de Barcelona. | Actualmente continúan las investigaciones en el campo de la arquitectura en Barcelona. El Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares que ha desempeñado importante papel cívico lo demuestra ampliamente. Cualquier revista de arquitectura demuestra la calidad y la cantidad de las investigaciones realizadas, así como el conocimiento de los movimientos foráneos. Citemos las obras de Oriol Bohigas desde 1965 adalid del grupo de arquitectos jóvenes llamado Escuela de Barcelona. |
| 12 | Cal no oblidar tampoc Ricard Bofill, investigador en arquitectura i un dels creadors del Taller d'Arquitectura de Barcelona l'any 1961. Ambdós (6) realitzadors tot i mantenint sengles (6) estils prou diferents testimonien de la vigència de l'arquitectura catalana actual. | No hay que olvidar tampoco a R. Bofill, investigador en arquitectura y uno de los creadores del Taller de Arquitectura de Barcelona el año 1961. Ambos realizadores aunque mantengan sendos estilos muy diferentes atestiguan la vigencia de la arquitectura catalana actual. |
| 13 |
Tampoc podem acabar aquesta breu passejada per les arts
decoratives sense evocar tant sols sigui de passada la producció de
ceràmica catalana. Com la tècnica del ferro pertany primer a l'ús
domèstic. Quan poden usar el torn, els gerrers tenen ja un ofici que
practiquen en tallers. Des d'aleshores les obres manifesten tendències
artístiques per les formes i sobretot la decoració. La ceràmica més
antiga coneguda als països catalans pertany al neolític i fou descoberta
en una cova. En el segle XIII es difongué un tipus de ceràmica esmaltada amb decoració bicolor. |
Tampoco podemos concluir este breve paseo por las
artes decorativas sin evocar tan sólo sea de paso la producción de
cerámica catalana. Como la técnica del hierro pertenece primero al uso
doméstico. Cuando pueden usar el torno los alfareros ya tienen un oficio
que practican en talleres. Desde entonces las obras manifiestan
tendencias artísticas por las formas y sobre todo la decoración. La
cerámica más antigua conocida en los Países catalanes pertenece al
neolítico y fue descubierta en una cueva. En el siglo XIII se difundió un tipo de cerámica esmaltada con decoración bicolor. |
| 14 | El desenvolupament més extraordinari fou el de Manises, en el País Valencià que porta marcat l'encuny de la dominació islàmica. Segons una tècnica oriental les peces rebien dauradura abans d'ésser exquisidament ornamentades. | El desarrollo más extraordinario fue el de Manises, en el País Valenciano que lleva marcado el cuño de la dominación islámica. Según una técnica oriental las piezas recibían dorado antes de ser exquisitamente decoradas. |
| En el segle XVIII aparegué la rajola d'art popular que representa els oficis i que veurem copiada per les auques (7) de la mateixa època. Amb el Modernisme renasqué la ceràmica artística que assolí renom internacional. Actualment molts artistes, sobretot pintors com Joan Miró que ha treballat amb Josep Llorens Artigas, han volgut descobrir la creació d'obres de terra i han donat nova empenta a aquest art. | En el siglo 18 apareció el ladrillo de arte popular que representa los oficios y que veremos copiados por las aleluyas de la misma época. Con el Modernismo renació la cerámica artística que logró fama internacional. Actualmente muchos artistas, sobre todo pintores como J. Miró que ha trabajado con J. Llorens Artigas, han querido descubrir la creación de obras de tierra y han dado nuevo impulso a este arte. |
| EJERCICIOS | ||
| 1 |
Pot contestar a les preguntes següents : Qui decorà l'interior del Palau de la Música Catalana ? On es fabricavan les ceràmiques d'encuny musulmà? De qui és l'escultura de la Montserrat que representa la dona catalana? Qui emprengué l'obra de la Sagrada Família? Què és una auca? |
|
|
(Respuestas : Pau Gargallo decorà l'interior del Palau de la Música Catalana. La ceràmica d'encuny musulmà es fabricà a Manises, en el País Valencià. La Montserrat és escultura gran de Juli González. Antoni Gaudí començà les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família. L'auca és el conjunt de petites estampes en un sol full de paper. Les més antigues són del segle XVIII i porten una llegenda de dos versos o rodolins.) |
||
| 2 | Traducir estas estrofas de Miquel Martí Pol, poeta contemporáneo catalán : | |
|
Ara és l'hora de dir, ara és l'hora de recordar que el poble persisteix en els carrers amb empedrat antic, en el pont i en l'església que han conegut tota la gent del poble, en tot allò que remembra el passat amb un esforç vigorosament actual... Ara és l'hora de dir ara és l'hora de recordar que el poble persisteix en tots nosaltres, en cada un de nosaltres, i que tot allò que hem fet i tot allò que hem desitjat és l'essència mateixa del poble indestructible. |
Ya es hora de decir ya es hora de recordar que el pueblo perdura en las calles y en el empedrado antiguo, en el puente y en la iglesia que han conocido a toda la gente del pueblo, en todo aquello que recuerda el pasado con un esfuerzo vigorosamente actual. Ya es hora de decir ya es hora de recordar que el pueblo perdura en todos nosotros en cada uno de nosotros y que todo lo que hemos hecho y todo lo que hemos deseado es la esencia misma del pueblo indestructible. |
|
| Meditació última. El poble. | ||
| Notas : |
|
(1) Dates dels artistes esmentats : • Ricard Bofill i
Levi 1939- • Oriol Bohigas i Guardiola 1925- • Lluís Domènech i Muntaner 1850-1923 • Pau Gargallo i Catalán 1881-1934 • Antoni Gaudí i Cornet 1852-1926 • Juli González i Pellicer 1876-1942 • Josep Llimona i Bruguera 1864-1934 • Santiago Rusiñol 1861-1931. |
| (2) Gatepac o Grup d'Artistes i Tècnics pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània creat per en Josep Luís Sert l'any 1930 que volgué fomentar els moviments d'avantguarda. |
| (3) Lliga Regionalista/Esquerra Catalana són partits polítics catalans, el primer de tendència conservadora el segon d'esquerra moderada. |
|
(4) Mecenatge o patrocini de un mecenas, forma de protecció a les arts que permeté a Catalunya l'esplendidesa de llur difusió. |
| (5) Qualsevol pot ésser adjectiu o pronom. El seu plural és qualssevol. Quin llibre vols? Qualsevol/QualsevoJ escultura m'agrada. |
|
(6) Ambdós = ambos en castellà. Fixin's que «los dos»
es tradueix par : Tots dos. Sengles = sendos és invariable quan ambdós fa ambdues en femení. |
| (7) Auca : Conjunt de petites estampes en un mateix full de paper, solen anar acompanyades d'una llegenda sovint en vers o rodolins. En castellà és «aleluyas». |
