ÊÀÒÀËÀÍ / ÊÓÐÑ
| Lliçó 48 (quaranta-vuit) | Lección 48 | |
| El sector terciari | El sector terciario | |
| 1 | El tercer sector de l'economia anomenat com ja l'hem vist sector terciari és també molt important als països catalans. Què representa? Quines activitats agrupa? Activitats o serveis molt diferents com ho són les professions liberals, metges, cirurgians, advocats, arquitectes... funcionaris municipals, provincials i estatals, agents d'ordre públic, militars, policies... comerciants, hotelers, empleats de banca etc.. | El tercer sector de la economía llamado como ya lo hemos visto sector terciario es también muy importante en los países catalanes, ¿ Qué representan ? ¿ Qué actividades agrupa ? Actividades o servicios muy diferentes como lo son las profesiones liberales, médicos, cirujanos, abogados, arquitectos... funcionarios municipales, provinciales y estatales, agentes del orden público, militares, policías... comerciantes, hoteleros, empleados de banco etc. |
| 2 | Sí, i no oblidem pas tots aquells qui treballen en transports, terrestre (ferrocarrils i camions), marítim i aeri, el comerç i el turisme molt desenvolupat. És aquest el sector de la gent de coll i corbata, els « white collars» com els anomenen els americans. | Sí, y no olvidemos a todos aquellos que trabajan en transportes, terrestre, (ferrocarriles y camiones), marítimo y aéreo, el comercio y el turismo muy desarrollado. Es éste el sector de la gente de « cuello y corbata », los « white collars » como los llaman los norteamericanos. |
| 3 | Es pot dir que aquest sector integra les classes mitjanes i altes : es desenvolupà ràpidament i continua augmentant amb el retrocés de la població agrícola causat per la mecanització que deixa sense feina una gran part de la gent del camp : braços disponibles per a la indústria i els serveis. Així d'un 16,4 % al 71 el percentatge del sector primari passà, als països catalans, a un 11,9 % al 1975. | Se puede decir que este sector integra las clases medias y altas : se desarrolló rápidamente y sigue aumentando con el retroceso de la población agrícola causado por la mecanización que deja sin trabajo a una gran parte de los campesinos : brazos disponibles para la industria y los servicios. Así de un 16,4 % en 1971 el porcentaje del sector primario pasó, en los países catalanes, a un 11,9 % en 1975. |
| 4 | Percentatge molt més reduït que per a Espanya on representava encara l'any 1973 un 25,52 %. No trobem tanta diferència entre Espanya i els països catalans quan mirem la població ocupada al sector terciari : l'any 75 un 39,9 % als països catalans i un 38,37 % a Espanya. | Porcentaje mucho más reducido que para España donde representaba todavía en 1973 un 25,52 %. No encontramos tanta diferencia entre España y los países catalanes cuando miramos la población ocupada en el sector terciario : en 1975 un 39,9 % en los países catalanes y Un 38,37 % en España. |
| 5 | El desenvolupament és molt irregular : importància del turisme però deficiències greus de la infraestructura dels transports terrestres, sobretot ferroviaris : malgrat un esforç recent aquesta insuficiència de la xarxa ferroviària afavoreix desmesuradament l'increment del transport per carretera. | El desarrollo es muy irregular : importancia del turismo pero deficiencias graves de la infraestructura de los transportes terrestres, sobre todo ferroviarios: a pesar de un esfuerzo reciente esta insuficiencia de la red ferroviaria favorece de manera excesiva el incremento del transporte por carretera. |
| 6 | Altra deficiència del terciari al nostre país és la banca : no hi ha cap comparació possible entre els bancs (1) catalans i els del centre i del nord, els de Madrid i Bilbao. Es curiós aquest fenomen quan hom recorda la importància de la Taula de canvi catalana a l'Edat Mitjana. Alguns pensen que es pot explicar per la manca d'organització i l'individualisme català. | Otra deficiencia del terciario en nuestro país es la banca : no hay ninguna comparación posible entre los bancos catalanes y los del centro y del norte, los de Madrid y Bilbao. Es curioso este fenómeno cuando se recuerda la importancia de la «Taula de canvi» catalana en la Edad Media, Unos piensan que se puede explicar por la falta de organización y el individualismo catalán. |
| 7 | Sabem bé prou que la banca és, en un país d'economia liberal o capitalista, la palanca del desenvolupament econòmic : la banca pot capitalitzar l'estalvi i invertir-lo en noves empreses. Una nova organització bancària ajudada per una reforma de les caixes d'estalvis podria servir l'economia dels països catalans. | Bien sabemos que la banca es, en un país de economía liberal o capitalista, el incentivo del desarrollo económico : la banca puede capitalizar el ahorro e invertirlo en nuevas empresas. Una nueva organización bancaria ayudada por una reforma de las cajas de ahorros podría servir la economía de los países catalanes. |
| 8 | Darrerament hom s'adonà de la necessària organització i gestió bancàries a nivell nacional. Es impossible de deixar entitats foranes ocupar-se (2) del desenvolupament d'un país qualsevol sigui. Es imprescindible la funció dels bancs d'inversió i per això cal crear un sistema bancari autònom. | Recientemente aparecieron necesarias la organización y la gestión bancarias a nivel nacional. Es imposible dejar entidades forasteras cuidarse del desarrollo de un país cualquiera sea éste. Es imprescindible el papel de los bancos de inversión y por eso es necesario crear un sistema bancario autónomo. |
| 9 | Un ram important d'aquest sector, si mirem el seu percentatge en el valor afegit brut general és el comerç : només cal saber que hi ha grans diferències entre el comerç al detall que coneixem tots quan anem a la tenda del barri i el comerç a l'engròs. Remarquem que amb la concentració capitalista el comerciant independent tendeix a desaparèixer. | Un ramo importante de dicho sector, si miramos su porcentaje en el valor añadido bruto general es el comercio : basta saber que hay grandes diferencias entre el comercio al por menor que todos conocemos al ir a la tienda del barrio y el comercio al por mayor. Notamos que con la concentración capitalista el comerciante independiente tiende a desaparecer. |
| 10 |
Quant al turisme no podem passar-lo en silenci. És un
element important car des de fa anys ha experimentat un extraordinari
increment. Hom diu que Espanya és un país turístic : quan sabem que els països catalans representen el 60 % del total del turisme espanyol i 488.000 places als establiments hotelers ens adonem de la seva importància. |
En cuanto al turismo no podemos pasarlo en silencio. Es un elemento importante pues desde hace años ha experimentado un extraordinario incremento. Se dice que España es un país turístico : al saber que los países catalanes representan el 60 % del total del turismo español y 488 000 puestos en los establecimientos hoteleros, nos damos cuenta de su importancia. |
| 11 | Als països catalans el turisme constitueix doncs una quantiosa font de divises estrangeres. Dissortadament es limita a certes zones, sobretot la costa a on milions de turistes francesos, alemanys, belgues, holandesos, anglesos, etc. vénen a cercar el sol i la calor de l'estiu. | En los países catalanes constituye pues el turismo una cuantiosa fuente de divisas extranjeras. Desgraciadamente se limita a ciertas zonas, sobre todo la costa adonde millones de turistas franceses, alemanes, belgas, holandeses, ingleses etc. vienen a buscar el sol y el calor veraniego. |
| 12 | S'apinyen a les platges de les costes baixes i sorrenques del Rosselló, golf o badia de Roses, Costa de Ponent, Costa Daurada, Costa Valenciana fins a la Marina d'Alacant. S'apinyen també a les cales de la Costa Vermella, Costa Brava i a la costa rocosa de les Illes. El turisme en efecte ha afectat sobretot una franja estreta de la costa. Poc desenvolupat terres endins, excepte la zona muntanyenca del Pirineu, és un fenomen marítim. | Se apiñan en las playas de las costas bajas y arenosas del Rosellón, golfo o bahía de Rosas, Costa de Poniente, Costa Dorada, Costa Valenciana hasta la Marina de Alicante. Se apiñan también en las calas de la Costa Bermeja, Costa Brava y en la costa rocosa de las Islas, En efecto el turismo ha afectado sobre todo una franja estrecha de la costa. Poco desarrollado tierras adentro, excepto la zona montañosa del Pirineo, es un fenómeno marítimo. |
| 13 | Però a vegades l'estructura turística té aspectes preocupants com a Mallorca i a la costa rossellonesa on és un veritable monocultiu amb tols els greus inconvenients i desavantatges lligats a qualsevol monocultiu : a més del perill de destrucció del paisatge i de l'entorn hi ha la dependència total de la regió respecte als operadors turístics forans i a la situació general de l'economia : en efecte en cas de crisi econòmica el turisme és el primer sector tocat. | Pero a veces tiene la estructura turística aspectos preocupantes como en Mallorca y en la costa rosellonesa donde es un verdadero monocultivo con todos los graves inconvenientes y desventajas relacionadas a cualquier monocultivo : además del peligro de destrucción del paisaje y del medio ambiente hay la dependencia total de la región respecto a los operadores turísticos de fuera y a la situación general de la economía : en efecto en caso de crisis económica el turismo es el primer sector afectado. |
| 14 | No deixem l'estudi d'aquest sector de serveis sense parlar de les assegurances catalanes que tenen sucursals a altres zones peninsulars, de les empreses editorials que produeixen molts llibres en castellà destinats a l'exportació cap a hispanoamèrica. | No dejemos el estudio de dicho sector de servicios sin hablar de los seguros catalanes que tienen sucursales en otras zonas peninsulares, de las empresas editoriales que producen muchos libros en lengua castellana destinados a la exportación hacia hispanoamérica. |
| 15 | Tot aquest sector, com la indústria i l'agricultura, necessita una política de desenvolupament organitzat a nivell català. Amb la construcció d'una xarxa de comunicacions digna d'un país desenvolupat començarà la recuperació econòmica catalana : caldrà també recuperar amb un poder econòmic i polític autònoms el poder de decisió. | Todo este sector, como la industria y la agricultura, necesita una política de desarrollo organizado a nivel catalán. Con la construcción de una red de comunicaciones digna de un país desarrollado empezará la recuperación económica catalana : será preciso también recuperar con un poder económico y político autónomos el poder de decisión. |
| EJERCICIOS | ||
| 1 | Leer este texto de Baltasar Porcel: Exercicis més o menys espirituals. |
|
|
«Arriba el turisme, però. El 1950 es presenten a l'illa 98.081 turistes; el 1966, n'han desembarcats 1.095.988 que s'allotjaran a 1.170 hotels. A llur voltant han proliferat els mil-i-un negocis: botigues, bars, empreses constructores, transports, etc. Per un costat, el capital exterior i estranger domina una part d'enorme envergadura de totes les urbanitzacions i tots els hotels que hi ha. Per l'altre, el turisme massiu i l'anarquia en la creixença han arribat a crear un mercat en què l'oferta és superior a la demanda, amb la disminució de rendabilitat consegüent... » |
«Pero llega el turismo. En 1950 se presentan en la isla 98.081 turistas; en 1966, han desembarcado 1.095.988 que se hospedarán en 1.170 hoteles. En torno a éstos han proliferado los mil y un negocios : tiendas, bares, empresas de construcción, transportes etc. Por un lado, el capital exterior y extranjero domina una parte enorme e importantísima de todas las urbanizaciones y todos los hoteles que hay. Por otro, el turismo de masa y la anarquía en el crecimiento han venido a crear un mercado en que la oferta es superior a la demanda, con la consiguiente disminución de rentabilidad...». |
|
|
A partir de la traducción restablecer le texto
catalán. Repasar los números, lección 17, nota 5. |
| Notas : |
|
(1) la banca: comerç que fan els bancs, que
consisteix principalment en operacions de gir, canvi, descompte, a obrir
crèdits, a portar comptes corrents, a comprar i vendre efectes públics,
el banc: establiment públic de crèdit que fa el comerç del diner, negocia tota mena de valors, rep dipòsits de diner etc. |
|
(2) ocupar-se de : cast. ocuparse de, cuidarse
de. el catalán cuidar: pensar, creure, esp. estar a punt d'ocórrer-li a algú alguna cosa : cuidava haver perdut el seu rellotge, en realitat l'havia deixat a casa. He caigut i he cuidat rompre'm el cap : cast: he caído y por poco me rompo la cabeza. |
